
Dirigida por Calixto Bieito y con la adaptación del guión a cargo del propio Bieito y de Marc Rosich, llega a la escena del Teatre Romea una particular adaptación teatral del clásico de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. La temática es la misma que en el original, un caballero dispuesto a luchar por la liberación de Constantinopla ante la amenaza del imperio turco, pero el montaje de Bieito convierte la trama en un espectáculo de grandes proporciones y con ingredientes añadidos de cosecha personal.
Según Bieito, “Tirant es el Quijote catalán con una salvedad: que nadie ha leído la novela de Marotell. Tirant tiene mucho de Mediterráneo, de gran fiesta”·. Sobre la obra teatral, su autor dice que se ha inspirado en Dalí y que “por eso tiene un punto de surrealista, de delirio”. El espectáculo es, de hecho, una gran fiesta escénica que incluye sensaciones de impacto -erotismo, brutalidad, decadencia- y fusión de disciplinas-teatro, cine, artes plásticas-.
Tirant lo Blanc está en el Romea del 12 de febrero al 9 de marzo de 2008.
Entradas (RSS)
[...] Hoteles, como patrocinador oficial de la adaptación del clásico medieval ‘Tirant lo Blanc’, acaba de lanzar una campaña a través de su Blog Experiencias Eurostars en la que se regalarán [...]
Calixto Bieito a dut a terme la representació de la novel•la de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, als escenaris del Teatre Romea de Barcelona.
Bieito a encertat amb la tria dels actors que representen els personatges de Tirant, cal destacar l’actuació del jove Nao Albert, que ha representat a la perfecció el paper de Hipòlit, en canvi, per la representació el paper de Carmesina, Bieito hauria d’haver seleccionat una actriu més experimentada i que encaixes més en el perfil de noia innocent. Bieito ha seguit amb la seva línia de traslladar les obres amb una visió actual i innovadora, encara que això no sempre surt bé, i aquest cop se li ha anat una mica de les mans volen posar masses elements que no venien al cas, i que només han servit per distreure el públic i que l’obra perdés passió. Tot i així, hi ha escenes on el públic es mort de riure i la seva atenció es màxima.